Sempre se’ns mor la bona gent

28 02 2010

Ara fa un any, el gran Pepe Rubianes va emprendre el seu últim viatge. Sempre parlava molt malament del futbol, o més aviat, de tot el que l’envoltava i significava el futbol. Però definia en Pep Guardiola, Alexanko, Bakero i companyia com “unos chavales cojonudos”. I en una entrevista al 2.006, no va dubtar en declarar que li agradava el joc del Barça (era el bon moment de Ronaldinho i companyia). Us imagineu si hagués pogut endarrerir aquest últim viatge i veure com un d’aquests chavales cojonudos feia història en el panorama futbolístic mundial? I creava un Barça etern? Si hagués esperat una mica més, segur que en Pep Guardiola portaria a tota la plantilla del Barça a veure els espectacles d’en Pepe tant per celebrar les victòries com per animar-los l’ànima. I potser en Pepe aniria al Nou Camp…

Els clicks & clacks li han fet un tremendu homenatge en el seu bloc, La Pasión, no us el perdeu. A més, si els clicks no són només una joguina més per a vosaltres, lo vas a flipar!

Desde el cuarto oscuro de su integridad, Pepe Rubianes es un tipo sincero que se dedica a fabricar carcajadas reciclando verdades como puños.

Joan Manuel Serrat.

Su mirada y su voz, su sola presencia, fueron para nosotros el reflejo de aquello que quisiéramos llegar a ser algún día: seres autónomos y esencialmente libres.”

“Rubianes 100×100. David Escamilla”.

Bon viatge Pepe.





Pel poble o contra el poble

22 02 2010

Fa cosa d’un mes, vam rebre una notificació de l’Ajuntament on se’ns convidava a canviar la xarxa que havíem col·locat a la reixa de fora de casa, fa ja gairebé mig any, al·legant que semblava que estiguéssim fent obres sense permís (que ni era ni és el cas), i que si no estàvem fent obres… que la retiréssim igualment ja que no és el color ni el material adient per a sòl rústic. Doncs bé, aquesta notificació em va descol·locar, serà que no hi ha coses més importants i sobretot greus a arreglar o canviar al nostre poble, que no pas una xarxa del pati d’un contribuent? No penso entrar a valorar coses que fan bé o malament alguns dels veïns del nostre bonic poble i de ben segur que no reben notificacions, però sí que em supera que des de l’Ajuntament és dediquin a buscar infraccions com aquestes, quan són ells els que la fan ben grossa. I si no, que algú m’expliqui per exemple,  perquè es fa la inauguració oficial de la nova escola bressol sense que estigui finalitzada. I abans de tocar aquest tema, vull que quedi clar que no tinc res en contra de l’equip d’educadores/treballadores de l’escola bressol, ans el contrari, estic molt content de la seva feina i que hagin lluitat molt per aconseguir poder treballar el més aviat possible en òptimes condicions. Un cop dit això, no em direu que no és trist que un cop inaugurada l’escola bressol, l’entrada d’aquesta sembli el decorat d’una d’aquelles proves que passaven el soferts concursants d’Humor Amarillo, ple de fang, basses, sots, sacs de runa i fins i tot un caminet-trampa fet amb fustes. Què passa? Què potser es van oblidar d’incloure l’entrada al pressupost? I ara què? Doncs més feina per a la brigada (i vull també deixar molt clar, que no tinc res en contra de la brigada ni de la seva feina) que em sembla molt bé, però estan fent feina i els hi estem pagant tots aquesta feina que fa mesos que hauria d’estar finalitzada. I una vegada hagin arreglat l’entrada, què tocarà? Inaugurar l’entrada? I després? Inaugurar la nova sala polivalent? I després? Arreglar la sala? I després? … Doncs després podríen arreglar la curva del carrer de M. Aurèlia Capmany, ja que qualsevol dia d’aquests també tindrem feina per a la policia, ja que la curva no està senyalitzada i qualsevol dia (o nit) hi haurà un accident (si és que no ha passat ja).

I ja posats, una coseta més. Per l’any vinent, si voleu torturar als nens i nenes de les escoles per Carnaval, no cal que contracteu a gent disfrassada amb un rac de so tirant tracks tant meravellossos i nostrats com “el baile del gorila” (i a més ratllat), o l’incombustible “Xuxa”, només cal que grabeu el no menys meravellós programa Mira quien baila!” amb la Belén Esteban i companyia i els hi projecteu. A més, així encara us haureu de gastar menys diners. Total, si els nens/es s’ho passen bé amb qualsevol cosa, no?





Aire Fresc

21 02 2010

Sabeu quan teniu moltes ganes de veure quelcom i un cop ho has vist penses…doncs m’ho hi imatxinava més gran!? Doncs això NO m’ha passat aquesta nit! He vist per primera vegada Els Amics de les Arts en directe, al Casino de Caldes, un espai amb molt d’encant i gairebé ideal per a gaudir del directe d’aquests 4 amics de la música, el teatre, el clown, les noves tecnologies, … i l’art en general. Un enorme cop d’aire fresc dins el panorama musical. Un aire fresc que s’agraeix i és necesitava amb urgència, un aire fresc que hom necesitava abans de col·lapsar-se de grups-clons o ratllar el CDs escoltats ja milions de vegades.

Els Amics de les Arts i l'Home que treballa fent de Gos

Tenia tantes ganes de veure el seu directe, que havia arribat a pensar que no seria per tant, però com ja he dit al començament, no ha estat així, és més, l’hora i 45 minuts (aprox.) que ha durat el concert se m’ha fet curta. Podria haver estat una hora i 45 minuts més escoltant la resta de cançons i dos bisos més… com a mínim.

Bé, que per fi ha aparegut quelcom que sorprèn i alhora agrada. La meva enhorabona als Amics.

Els Amics de les Arts al Casino de Caldes

…M’agraden Els Amics de les Arts!