Per mi, que ho fan expressament

31 03 2010

Després de dues maquetes, Catalonautes (2005) i Roulotte Polar (2006) que es poden descarregar gratuïtament en el seu bloc, i recórrer els escenaris del nostre petit país amb el seu primer disc Castafiore Cabaret (2008) cuinat íntegrament per ells mateixos, Els Amics de les Arts han començat el 2010 amb molt bon peu. Des del 2005 no han parat de picar pedra, de jugar amb les arts i de potenciar la seva creativitat, i tot això comença a produir els seus fruits. Si fins ara el 2009 era l’any del Barça Etern, ara també és l’any d’Els Amics de les Arts. Aquests 4 joves que compartien pis d’estudiants a Barcelona, no paren de recollir premis de la crítica i del públic. Han estat els grans triomfadors dels Premis Enderrock 2010 amb set premis i acaben de guanyar el Premi Disc Català de l’Any de Ràdio 4 per votació popular. Que la crítica ho reconegui és molt important, però que el públic també ho reconegui, crec que té més importància encara. Els crítics són com déus tot poderosos que amb el seu dit diuen si ets bo o no… llàstima que jo no cregui en déus, però sí crec en la feina ben feta, i això és el que fan Els Amics, feina (art en aquest cas) molt ben feta, cuidant tots els detalls, no només musicals si no d’interpretació i de relació amb el públic. I això és el que fa que el públic els escolti, ompli sales, els voti per a tots els premis que puguin optar, que seguieixi el seu bloc cada dia, per tot això i molt més, crec que aquests premis per votació popular són el reconeixement a la feina ben feta i propera al públic, que al cap i a la fi, són els que compren els discos i les entrades pels concerts.

Així doncs, recomano a tothom que desitgi gaudir d’una molt bona estona, que vagi a un concert d’Els Amics, i si potser, a més d’un i en diferents sales, ja que Els Amics depenent de la sala i el públic poden variar les seves presentacions, repertori, … I recomano també, si teniu uns minuts, que mireu aquest altre  curtmetratge dirigit també per en Joan Enric Barceló (veu i guitarra) i en Víctor Correas.

Esperem que el 2010 sigui, com a mínim, igual que el 2009 tant p’Els Amics de les Arts com pel Barça (aquest any però, no ens cal la Copa del… del… sí home sí, aquell que sortia als segells…).

I aquí us deixo un altre curtmetratge d’en Joan Enric i el Víctor de l’any 2007 on hi actuaven 3 dels 4 Amics. Espero que no deixin mai de sorprendre’ns …gratament.





Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny…

12 03 2010

El Circ Cric va realitzar les seves primeres representacions l’any 1.981 al Parc de l’Escorxador de Barcelona. Xavier Fàbregas i Josep Andreu, el gran Charlie Rivel, van ser presents a la inauguració. Joan Miró era un assidu espectador del Circ Cric i el poeta Joan Brossa, entre molts altres, va sentir sempre una devoció intel·lectual pel pallasso que Jaume Mateu havia construït amb el nom de Tortell Poltrona. Durant un any, el Cric va rodar per molts pobles i ciutats del nostre petit país.

Però, i malgrat la seva il·lusió i empenta, el Cric va “tancar” l’any 1.982, però la lona del Cric va anar vivint múltiples vicissituds: gires, festivals, primeres actuacions de les noves fornades del circ català… la lona del Circ Cric, a més de viatjar i acollir els més impensables espectacles, col·labora també amb una de les més encertades iniciatives del Tortell (Jaume Mateu), la creació el 1.993 de l’ONG “Pallassos Sense Fronteres”.

L’any 1.995 Jaume Mateu i Montse Trias (Senyoreta Titat) funden el CRAC, el Centre de Recerca de les Arts del Circ, un espai fix i seu de la pròpia companyia a Sant Esteve de Palautordera, al Vallès Oriental. A partir d’aleshores al CRAC no han parat de produïr espectacles i assessorar artistes.

L’any 2.005 el Circ Cric fou guardonat, en la seva primera edició, amb el Premi Nacional de Circ.

A més de crear espectacles de gran qualitat i seguir fent gaudir a petits i grans per igual del món del circ i del pallasso, crear el CRAC, produïr espectacles i assessorar artistes… també ens han obsequiat amb un espai de reflexió sobre la figura del pallasso i els éssers humans, el Cabaret Coluche, on vam poder gaudir d’actuacions tant diverses i genials com les de l’inimitable Albert Pla presentant “La Diferencia”, el gran Leandre i Cia. La Tal presentant “Démodé”, un Match de Pallassos -quelcom que em va semblar molt interessant i que pot donar molt de joc- i molt més. Tot això en una de les acollidores lones del Cric amb servei de Bar per a que no ens falti de res. I ara presenten el  Festival Circ Cric al Montseny, del 26 de març a l’11 de juny amb un cartell digna de admiraramb La Troba Kung-Fú, Leo Bassi, Claret Clown, Tortell Poltrona amb l’espectacle “Post-Clàssic”, Blai Mateu i … Els Amics de les Arts com a cloenda del Festival! (…m’agraden Els Amics de les Arts).

No hi ha dubte que el Circ Cric ha sapigut aguantar, créixer i adaptar-se als nous temps sense perdre la seva identitat i manera de fer. Un circ “de la terra, solidari, diferent i contemporani”.

Llarga vida al Cric!