Bemvindo Mou!

31 05 2010

Després d’haver esgotat totes les existències d’Almax de la farmaciola, he trobat la part positiva de l’arribada d’aquest personatge a la meseta central. Si aquesta temporada passada em estat capaços de fer front a la caverna mediàtica, al Comité de Competició i a tantes altres barbaritats, la propera temporada els nostres ETERNS hauran de tornar a demostrar que segueixen sent els millors davant d’uns dels entrenadors més forts psicològicament i amb més caràcter del futbol actual. I no per això, un dels millors entrenadors de futbol, de futbol del bo. Ja que una de les seves virtuts és començar a jugar els partits abans de que l’àrbitre xiuli l’inici d’aquest, desestabilitzar l’equip contrari amb declaracions que fan bullir la sang del més tranquil (jo mateix) i d’altres tàctiques que poc tenen a veure amb el futbol espectacle que practica l’actual Barça. Aquests dies no deixo d’escoltar i llegir que en Mourinho no és l’anti-Barça ni un entrenador defensiu, però segueixo pensant que és l’antítesi del Barça d’en Pep. Tot i que no puc negar que desitjo que les coses no li vagin ni la meitat de bé que s’espera en Mourinho i poguem tornar a riure una temporada més, sembla ser que la propera temporada ens haurem de deixar quelcom més que la pell per continuar sent eterns.

Hom confia amb aquest Barça d’en Pep, i estem convençuts que la temporada vinent seguirem gaudint.

CAYE, ets tremendu!

Anuncis




Som i serem

5 05 2010

Sempre se n’aprèn més de les derrotes que de les victòries, i d’això els catalans en sabem prou. Però de les victòries és gaudeix molt més. L’eliminació contra l’Inter va ser un cop molt dur per al sentiment blaugrana, però no per al sistema de joc ni el tarannà d’aquest equip. Segur que com jo mateix, hi ha molt culé que cada dia pensa un petit instant en aquell dimecres on el futbol va ser molt cruel, i no va deixar culminar dos anys de magnífic futbol a casa de l’etern rival. Però una de les moltes coses que ens ha ensenyat en Pep Guardiola és que fent les coses de la millor manera possible i persistint -sobretot persistint- tot arriba, i si més no, pots marxar amb el cap ben alt. Aquest equip (des del mateix Guardiola fins a l’utiller) ens ha demostrat que la feina ben feta no té fronteres. Tot i topar-se amb un enorme mur interista, i amb certs portuguesos, han sapigut aixecar-se i demostrar que aquest equip té corda per estona, i el més important: l’afició també ho creu. L’afició creu que aquest Barça seguirà fent història. Aquesta temporada, la vinent, i sempre que segueixin sent ells mateixos. Ara mateix tenim uns dels tresors més valuosos en el món del futbol: cracks amb seny i jugadors fets a la casa, jugadors que entenen que el Barça és més que un club, l’han viscut des de petits o de molt joves i saben que el Barça no és només un club de futbol, el Barça és un sentiment, el Barça és una part molt important d’aquest petit país. I a més, aquests jugadors han tingut la sort de poder treballar amb el millor tècnic del futbol actual.

Foto: El Periódico de Catalunya