Per a gustos… colors

28 09 2010

Avui volia comentar 3 formacions musicals que em semblen força interessants. L’Anna Roig i l’ombre de ton chien, Mujeres i Wolfmother.

Els Anna Roig i l’ombre de ton chien són, com diu el seu nom, la unificació de 2 formacions, l’Anna Roig com a cantautora i l’ombre de ton chien com a grup. Fa més de 3 anys que es van unir per girar un espectacle on versionaven grans clàssics de la cançó francesa fins que al 2009 es van decidir a tirar endavant un nou projecte. Temes propis cantats en català i francès. Un disc que paga la pena, amb música de qualitat que aglutina diferents estils com el jazz i el pop. Però el que de veritat em va frepar va ser el seu directe. El concert té una posada en escena molt teatral, t’endinsa en les cançons i la música en directe està molt i molt ben feta.

De Mujeres tinc poc a dir, tret que són una brutal formació barcelonina de garage pop. No són una formació gaire 2.0, però la seva música -que és el que importa- és tremenda!

I per últim, Wolfmother. Una formació australiana de Hard-Rock o “retro-rock” amb clares influències de grups com Led Zeppelin o Black Sabbath. Wolfmother han aportat varies cançons al món dels vídeo-jocs, del cinema i de la publicitat. Llarga vida al Rock!

Anuncis




Una tarda per la posteritat, un cim, un 8.000, quelcom difícilment igualable!

1 09 2010

Ja han passat gairebé dos mesos de la històrica manifestació pels carrers de Barcelona i la sensació és que ha estat ràpidament oblidada pels partits polítics. El poble va parlar i, com gairebé sempre, els polítics no han escoltat. És més, van fer el ridícul en la defensa de l’Estatut al Congrés. Tots estan molt més pendents de les properes eleccions que no pas del futur del nostre poble. Els milers de manifestants que vàrem sortir al carrer el darrer 10 de juliol acumulem motius de sobres per sentir-nos decebuts. Tenim la impressió, o més ben dit, la certesa, que els partits polítics ens han pres el pèl una vegada més.

Per a les properes eleccions, recordem el 10-J.