Per la porta principal entrar als annals de la Història

30 11 2010

Al llevar-me aquest matí m’he trobat estranyament descansat, ha estat una nit plàcida. He tornat a somiar amb el clàssic. Ha estat un somni tremendu, al camp només hi havia un equip. Un equip  ple de talent, un equip ple  de nanos fets a La Masia regalant futbol al món sencer, un equip amb un domini total del joc, de la pilota i de les formes amb la sort de disposar del millor jugador del món, del millor migcampista del món i del millor entrenador del món. Fins i tot he somiat amb el públic, amb un comportament -com sempre- impecable: animant, cridant, saltant, rient, regalant petons i abraçades… i tots amb la mà ben oberta a l’aire! 5 – 0! Sí, he tornat a somiar un altre 5 a 0, no sé quantes vegades hauré somiat ja amb aquest resultat… però aquesta nit semblava tant real.

Foto: diari SPORT

Gràcies ETERNS!

Visca el Barça i Visca Catalunya!





Barça, Baarça, Baaarça!!!

29 11 2010

Primer de tot reconèixer que, per sort, no em patit el Mournado que esperava. La roda de premsa d’ahir va ser d’un perfil semblant a la de la prèvia contra l’Inter la passada lligueta de Champions. Mourinho és conscient que aquest partit no és una final, tant si guanyen com si perden l’endemà serà dimarts diu. Però no hi podia faltar el titular de la jornada i la polèmica: “El Barça es feliz con Iturralde” passant d’aquesta manera la pressió a l’àrbitre. Però no es va quedar aquí la cosa, a més tingué la barra de continuar donant lliçons de futbol demanant la col·laboració dels jugadors per a no complicar-li la vida a la mateixa persona que ell mateix a col·locat en el centre de la diana. Un personatge que en una semifinal de Champions es va dedicar a fer de tot excepte voler jugar a futbol. Un personatge que en les seves rodes de premsa acostuma a parlar de tot excepte de futbol. Ahir per exemple, va començar la roda de premsa dient que jugaran amb l’onze de gala, evitant així preguntes tàctiques o senzillament de caire futbolístic. Fa molta ràbia que una persona que prima els títols i el “tot s’hi val” per davant del bon futbol, li costi tant poc donar lliçons d’aquest bonic esport que segueixen tants infants i joves.

FUTBOLITIS del gran Caye (cayecosas.blogspot.com)

La resposta del Barça aquesta nit serà, com no pot ser d’una altre manera, amb futbol. Futbol amb ADN Barça, futbol -si ens deixen- espectacle, un futbol que actualment només els Eterns són capaços de realitzar. Passi el que passi aquesta nit, gràcies Pep i gràcies Eterns.

Força Barça! Força Pep!





El Camp Nou no et perdonarà mai

24 11 2010

Ara sí, classificats ja com a primers de grup a la Champions, comença el clàssic. I com que em conec, escric aquestes línies abans de que Mourinho faci declaracions de les seves de cara al clàssic.

El passat dimarts Mourinho va declarar: “Han sido los mejores 12 días desde que estoy en el Madrid” respecte als 12 dies que va estar en silenci. Dotze dies de relativa calma per a ell i per a tots nosaltres. És evident que en Pep Guardiola és un regal pels amants del bon futbol, en Mou en canvi, és un regal pels periodistes. Mentre en Pep Guardiola i els seus intenten fer-nos gaudir cada setmana amb el seu futbol etern, en Mou dóna portades, titulars, provocacions, … i en definitiva, carnassa per saciar la fam de títols.

Però a la primera de canvi, a la primera entrevista després d’aquesta treva, segueix incendiant el món del futbol sense pilota pel mig. Quan semblava que el tema “Mou vs Sr. Preciado” anava apagant-se, aquest home va tornar a llençar llenya al foc. I ara li toca el torn al Barça. En una entrevista per a “FIFA.com”, Mou fa referència a la rebuda que li espera en el Camp Mou: “El Camp Nou no me perdonará nunca que les haya quitado la posibilidad de ganar una Champions en el Santiago Bernabéu.” Aquest home està molt equivocat, l’inexistent afinitat o admiració dels culers cap a Mourinho no és per la final del Bernabéu, si no per un cúmul de males maneres i  de males paraules tant en el terreny de joc com fora d’aquest. Per la seva manera de preparar els partits, i no em refereixo als entrenaments amb els seus jugadors. Per la seva facilitat en faltar als rivals i als companys de professió. Vaja, que això del Bernabéu és només un punt més d’aquest extens llistat de coses que no li podrem perdonar. “Soy persona no grata para el barcelonismo.” Aquí li dono tota la raó, és més, no para de fer mèrits. “La recepción será negativa”. Evidentment! Espero però, que no segueixi fent mèrits aquests dies per arribar a un nivell de crispació perillós pel dia del partit. Vist els precedents però, crec que per aquest clàssic lluny d’intentar portar el fair play també a les declaracions i a les formes, patirem un gran Mournado disposat a seguir fent amics pels camps de futbol. Situació perillosa, però situació còmode per aquest home.

Dimarts va tornar a mostrar la seva admiració al teatro del bueno amb el tema de les targetes grogues. Tot i que entenc que no li agradin aquest tipus de sancions, a la semifinal de Champions de l’any passat per exemple, haurien acabat el partit amb nou jugadors.

M’agrada que els ETERNS no entrin en el seu joc -per això ja estem nosaltres- i es centrin en la seva feina i en potenciar aquesta filosofia de futbol que meravella a tot el món.

FUTBOLITIS de CAYECOSAS.blogspot.com





Senzillament, Leandre El Gran

8 11 2010

Entranyables, imprevisibles, tendres, sorprenents, autèntics i, senzillament, genials. Així són els personatges de Leandre Ribera: clown, improvisador, mim, i creador i director d’espectacles -que en la seva web anomena com a- senzills. I sí, són senzills però al meu parer, senzillament genials. Cada espectacle d’en Leandre és un món, i no em refereixo a cada muntatge si no a cada actuació, ja que els seus espectacles de carrer són tot un repte, resolts sempre a la perfecció.

No hi ha dubte, en Leandre és el Chaplin o el Keaton dels temps moderns però en versió millorada, ja que tenim el privilegi de poder gaudir-ho en directe en qualsevol carrer del nostre poble o ciutat.

Leandre a la Fira Mediterrània. Foto: ManresaInfo.cat