M’he buidat

2 05 2012

A principis del 2010 vaig començar aquest blog per diferents raons:

1ª raó. Era fidel seguidor d’Els Amics de les Arts, tant del seu blog com dels seus concerts. Ens van regalar un cop d’aire fresc amb la seva música, els seus directes i la seva proximitat al públic. Ara però, el seu nou treball no m’ha aportat res de nou ni res de bo. Sóc dels que els agrada les coses fetes amb naturalitat, tal i com surten de dins, sense gaires floritures. I tot i que he intentat escoltar sencer i amb atenció el nou treball varies vegades, no ho he pogut fer mai, encara. Si vull gaudir i cantar tipus karaoke quan condueixo escolto les maquetes o el “B&B” dels Amics, però si només vull escoltar bona música feta en català, m’estimo més escoltar a Sanjosex, Pau Vallvé o Mazoni.

2ª raó. Eren altres temps, i a casa encara podíem gastar-nos els cuartos en cultura. Fa més d’un any però, que patim el “síndrome Núñez” i només assistim a actes culturals si són… gratixxx, eh!?!?

3ª raó. I els ETERNS, quantes alegries i nits màgiques ens han donat aquests anys. Moments per recordar, gaudir, emmarcar, parlar i escriure. Ara el Gurú marxa, però ens deixa el millor Barça de tots els temps. Desitjo que el Barça segueixi en aquesta línia, no en la de guanyar-ho tot, si no en la de fer el millor futbol, ser nobles i respectar sempre al rival, sigui qui sigui. I quan s’hagi de parlar clar, que es parli clar com a la roda de premsa del Puto Amo. Ara però s’hauran de repartir les feines, bé més que repartir, el que hauran de fer des d’ara mateix és que cada un haurà de realitzar la seva feina. Aquests anys en Pep ha fet d’entrenador, de president, de portaveu del club, de psicòleg… massa coses que han ajudat a que es buidi. Als que es queden els hi desitjo el millor, tot i que no les tinc totes amb en Rosell, em va agradar molt l’actitud d’en Zubi  a la roda de premsa del comiat d’en Pep. Quan finalitzi la final de la Copa del Caçador no hi haurà cap Fin de Ciclo ni tant sols cap Canvi de Cicle, si no una transició feta de manera gairebé perfecte ja a la roda de premsa del comiat d’en Pep. Gràcies, gràcies i moltes gràcies Pep! I molta sort Tito, estem amb tú!

Conclusió: ara ja no sóc un fidel seguidor dels Amics, no assistim a tants actes culturals i ens deixa el Gurú… m’he buidat i necessito omplir-me.

P.D.: Vaig a demanar hora a l’oftalmòleg, cada vegada que veig un vídeo o reportatge d’en Pep m’agafa una mena de conjuntivitis que no crec que sigui normal…

Agur.

Anuncis