D.E.P. CAMPING

17 02 2011


Anuncis




Nit eXaGeradament màgica al Palau

8 02 2011

Apoteòsic i emocionant fi de gira. Quan recordo Els Amics plorant al final del concert, em ve al cap la imatge del Molt Honorable Pep Guardiola plorant també després de proclamar-se ETERNS a Abu Dhabi. Són llàgrimes plenes de sentiment compartides per milers d’aficionats dels Amics i del Barça. Són llàgrimes forjades per l’esforç, la persistència, la feina ben feta i per damunt de tot, per la humanitat i proximitat d’aquests homes amb els seus. Per molt dura que se’ns plantegi la vida, moments com aquests fan que creguem que “tot està per fer i tot és possible”. I el millor de tot és que són moments per a tots, grans esdeveniments que viuen petits i grans, moments que els més petits viuen i recordaran sempre i moments impagables que gaudim els més grans en companyia dels nostres petits.





Ens quedem sense Camping

9 12 2010

Una mala notícia per a la música, aquí teniu el comunicat oficial:

Camping, punt i final.

Si amics, el recorregut de Camping arriba a la seva fi. Després de 10 anys, una reconeguda trajectòria dins del panorama musical independent, molta feina en l’experimentació i l’atreviment musical, molts canvis i evolució sonora i un munt d’anècdotes i bons moments, el quartet de Granollers ha decidit posar punt i final al projecte.

El darrer concert de la gira “The Remains of Industry” es durà a terme el proper dia 10 de desembre al l’auditori de Terrassa, últim moment per gaudir d’un “clàssic” concert de Camping, amb tots els ingredients que els caracteritzen: risc i contundència sonora. Cal puntualitzar però que, més endavant, a principis del 2011, la banda farà una festa/concert com a celebració final, una mena de “funeral festiu” on la banda posarà el punt i final a la seva trajectòria. Sereu informats puntualment del lloc, l’hora i el programa, us hi esperem a tots.

Han estat 4 àlbums plens de risc i atreviment que han deixat una mostra molt particular de les inquietuds de la formació en cada període: Photo Finish (Astro Discos 2002), Dancing Days (Astro Discos 2005), el doble treball Politics of Hate (EP, Pupilo Records 2007) i Politics of Love (Pupilo Records, 2007), i el recent i reconegut amb el premi UFI al millor àlbum de música d’avantguarda, The Remains of Industry (Pupilo Records, 2009).

Camping també ha recorregut la geografia nacional tocant a sales i festivals (FIB, Sonar, BAM, CyL, LEM, MasiMas, Fusiònica, etc.), compartint escenari amb bandes que han configurat el panorama de la música independent en la darrera dècada. La banda ha fet molts amics en aquest recorregut. Aprofitem per agrair a tothom, públic, fans, segells discogràfics, programadors de sales i festivals, tècnics i col•laboradors diversos, tots han contribuït a que la trajectòria de la banda hagi estat una experiència inesborrable.

Tota aquesta experiència no pot desaparèixer sense més. Camping deixa l’escena, però tres dels individus que composen la formació actual, en Xavi Font, en Josep Arnan i l’Eduard Novoa, ja preparen una nova proposta que, de ben segur, tornarà a fer soroll, a arriscar i a no deixar indiferent a ningú.

Esperem trobar-vos a l’auditori de Terrassa el proper dia 10 de desembre.





Qui Toca i “el que fan és agafar-s´ho en conya”

1 07 2010

Avui he trobat una web que us pot anar molt bé a tots aquells que us agrada gaudir de l’estiu entre d’altres coses, amb concerts arreu del nostre petit país. Hi ha concerts a sales, per tant, pagant. Però hi ha molts concerts a l’aire lliure i de franc! L’equip que fa rotllar aquesta web (sense ànim de lucre) vol donar a tots els grups, plataformes socials, entitats de barri, casals, distribuïdores, colles d’amics, discogràfiques, sales de petit i mitjà format, … que es trobin dins l’escena independent, “DIY”, “underground” i alternativa de Catalunya, una eina de projecció i publicitat dels seus concerts i activitats amb música en directe. Així doncs, tant si sou músics o organitzadors, o senzillament voleu gaudir cada dia d’aquest estiu amb un concert de música en viu, només heu d’anar visitant aquesta web i triar el concert que més us agradi.

I pel que fa al tema del moment, l’Estatut: crec que l’únic que fan des de les Espanyes és agafar-s’ho en conya i com segeuixin així se va …. Per tant, millor que els del TC se’n vagin cap casa a descansar. Només ens queda un camí





Per mi, que ho fan expressament

31 03 2010

Després de dues maquetes, Catalonautes (2005) i Roulotte Polar (2006) que es poden descarregar gratuïtament en el seu bloc, i recórrer els escenaris del nostre petit país amb el seu primer disc Castafiore Cabaret (2008) cuinat íntegrament per ells mateixos, Els Amics de les Arts han començat el 2010 amb molt bon peu. Des del 2005 no han parat de picar pedra, de jugar amb les arts i de potenciar la seva creativitat, i tot això comença a produir els seus fruits. Si fins ara el 2009 era l’any del Barça Etern, ara també és l’any d’Els Amics de les Arts. Aquests 4 joves que compartien pis d’estudiants a Barcelona, no paren de recollir premis de la crítica i del públic. Han estat els grans triomfadors dels Premis Enderrock 2010 amb set premis i acaben de guanyar el Premi Disc Català de l’Any de Ràdio 4 per votació popular. Que la crítica ho reconegui és molt important, però que el públic també ho reconegui, crec que té més importància encara. Els crítics són com déus tot poderosos que amb el seu dit diuen si ets bo o no… llàstima que jo no cregui en déus, però sí crec en la feina ben feta, i això és el que fan Els Amics, feina (art en aquest cas) molt ben feta, cuidant tots els detalls, no només musicals si no d’interpretació i de relació amb el públic. I això és el que fa que el públic els escolti, ompli sales, els voti per a tots els premis que puguin optar, que seguieixi el seu bloc cada dia, per tot això i molt més, crec que aquests premis per votació popular són el reconeixement a la feina ben feta i propera al públic, que al cap i a la fi, són els que compren els discos i les entrades pels concerts.

Així doncs, recomano a tothom que desitgi gaudir d’una molt bona estona, que vagi a un concert d’Els Amics, i si potser, a més d’un i en diferents sales, ja que Els Amics depenent de la sala i el públic poden variar les seves presentacions, repertori, … I recomano també, si teniu uns minuts, que mireu aquest altre  curtmetratge dirigit també per en Joan Enric Barceló (veu i guitarra) i en Víctor Correas.

Esperem que el 2010 sigui, com a mínim, igual que el 2009 tant p’Els Amics de les Arts com pel Barça (aquest any però, no ens cal la Copa del… del… sí home sí, aquell que sortia als segells…).

I aquí us deixo un altre curtmetratge d’en Joan Enric i el Víctor de l’any 2007 on hi actuaven 3 dels 4 Amics. Espero que no deixin mai de sorprendre’ns …gratament.





Aire Fresc

21 02 2010

Sabeu quan teniu moltes ganes de veure quelcom i un cop ho has vist penses…doncs m’ho hi imatxinava més gran!? Doncs això NO m’ha passat aquesta nit! He vist per primera vegada Els Amics de les Arts en directe, al Casino de Caldes, un espai amb molt d’encant i gairebé ideal per a gaudir del directe d’aquests 4 amics de la música, el teatre, el clown, les noves tecnologies, … i l’art en general. Un enorme cop d’aire fresc dins el panorama musical. Un aire fresc que s’agraeix i és necesitava amb urgència, un aire fresc que hom necesitava abans de col·lapsar-se de grups-clons o ratllar el CDs escoltats ja milions de vegades.

Els Amics de les Arts i l'Home que treballa fent de Gos

Tenia tantes ganes de veure el seu directe, que havia arribat a pensar que no seria per tant, però com ja he dit al començament, no ha estat així, és més, l’hora i 45 minuts (aprox.) que ha durat el concert se m’ha fet curta. Podria haver estat una hora i 45 minuts més escoltant la resta de cançons i dos bisos més… com a mínim.

Bé, que per fi ha aparegut quelcom que sorprèn i alhora agrada. La meva enhorabona als Amics.

Els Amics de les Arts al Casino de Caldes

…M’agraden Els Amics de les Arts!