Sempre se’ns mor la bona gent

28 02 2010

Ara fa un any, el gran Pepe Rubianes va emprendre el seu últim viatge. Sempre parlava molt malament del futbol, o més aviat, de tot el que l’envoltava i significava el futbol. Però definia en Pep Guardiola, Alexanko, Bakero i companyia com “unos chavales cojonudos”. I en una entrevista al 2.006, no va dubtar en declarar que li agradava el joc del Barça (era el bon moment de Ronaldinho i companyia). Us imagineu si hagués pogut endarrerir aquest últim viatge i veure com un d’aquests chavales cojonudos feia història en el panorama futbolístic mundial? I creava un Barça etern? Si hagués esperat una mica més, segur que en Pep Guardiola portaria a tota la plantilla del Barça a veure els espectacles d’en Pepe tant per celebrar les victòries com per animar-los l’ànima. I potser en Pepe aniria al Nou Camp…

Els clicks & clacks li han fet un tremendu homenatge en el seu bloc, La Pasión, no us el perdeu. A més, si els clicks no són només una joguina més per a vosaltres, lo vas a flipar!

Desde el cuarto oscuro de su integridad, Pepe Rubianes es un tipo sincero que se dedica a fabricar carcajadas reciclando verdades como puños.

Joan Manuel Serrat.

Su mirada y su voz, su sola presencia, fueron para nosotros el reflejo de aquello que quisiéramos llegar a ser algún día: seres autónomos y esencialmente libres.”

“Rubianes 100×100. David Escamilla”.

Bon viatge Pepe.





Aire Fresc

21 02 2010

Sabeu quan teniu moltes ganes de veure quelcom i un cop ho has vist penses…doncs m’ho hi imatxinava més gran!? Doncs això NO m’ha passat aquesta nit! He vist per primera vegada Els Amics de les Arts en directe, al Casino de Caldes, un espai amb molt d’encant i gairebé ideal per a gaudir del directe d’aquests 4 amics de la música, el teatre, el clown, les noves tecnologies, … i l’art en general. Un enorme cop d’aire fresc dins el panorama musical. Un aire fresc que s’agraeix i és necesitava amb urgència, un aire fresc que hom necesitava abans de col·lapsar-se de grups-clons o ratllar el CDs escoltats ja milions de vegades.

Els Amics de les Arts i l'Home que treballa fent de Gos

Tenia tantes ganes de veure el seu directe, que havia arribat a pensar que no seria per tant, però com ja he dit al començament, no ha estat així, és més, l’hora i 45 minuts (aprox.) que ha durat el concert se m’ha fet curta. Podria haver estat una hora i 45 minuts més escoltant la resta de cançons i dos bisos més… com a mínim.

Bé, que per fi ha aparegut quelcom que sorprèn i alhora agrada. La meva enhorabona als Amics.

Els Amics de les Arts al Casino de Caldes

…M’agraden Els Amics de les Arts!