M’he buidat

2 05 2012

A principis del 2010 vaig començar aquest blog per diferents raons:

1ª raó. Era fidel seguidor d’Els Amics de les Arts, tant del seu blog com dels seus concerts. Ens van regalar un cop d’aire fresc amb la seva música, els seus directes i la seva proximitat al públic. Ara però, el seu nou treball no m’ha aportat res de nou ni res de bo. Sóc dels que els agrada les coses fetes amb naturalitat, tal i com surten de dins, sense gaires floritures. I tot i que he intentat escoltar sencer i amb atenció el nou treball varies vegades, no ho he pogut fer mai, encara. Si vull gaudir i cantar tipus karaoke quan condueixo escolto les maquetes o el “B&B” dels Amics, però si només vull escoltar bona música feta en català, m’estimo més escoltar a Sanjosex, Pau Vallvé o Mazoni.

2ª raó. Eren altres temps, i a casa encara podíem gastar-nos els cuartos en cultura. Fa més d’un any però, que patim el “síndrome Núñez” i només assistim a actes culturals si són… gratixxx, eh!?!?

3ª raó. I els ETERNS, quantes alegries i nits màgiques ens han donat aquests anys. Moments per recordar, gaudir, emmarcar, parlar i escriure. Ara el Gurú marxa, però ens deixa el millor Barça de tots els temps. Desitjo que el Barça segueixi en aquesta línia, no en la de guanyar-ho tot, si no en la de fer el millor futbol, ser nobles i respectar sempre al rival, sigui qui sigui. I quan s’hagi de parlar clar, que es parli clar com a la roda de premsa del Puto Amo. Ara però s’hauran de repartir les feines, bé més que repartir, el que hauran de fer des d’ara mateix és que cada un haurà de realitzar la seva feina. Aquests anys en Pep ha fet d’entrenador, de president, de portaveu del club, de psicòleg… massa coses que han ajudat a que es buidi. Als que es queden els hi desitjo el millor, tot i que no les tinc totes amb en Rosell, em va agradar molt l’actitud d’en Zubi  a la roda de premsa del comiat d’en Pep. Quan finalitzi la final de la Copa del Caçador no hi haurà cap Fin de Ciclo ni tant sols cap Canvi de Cicle, si no una transició feta de manera gairebé perfecte ja a la roda de premsa del comiat d’en Pep. Gràcies, gràcies i moltes gràcies Pep! I molta sort Tito, estem amb tú!

Conclusió: ara ja no sóc un fidel seguidor dels Amics, no assistim a tants actes culturals i ens deixa el Gurú… m’he buidat i necessito omplir-me.

P.D.: Vaig a demanar hora a l’oftalmòleg, cada vegada que veig un vídeo o reportatge d’en Pep m’agafa una mena de conjuntivitis que no crec que sigui normal…

Agur.





Nit eXaGeradament màgica al Palau

8 02 2011

Apoteòsic i emocionant fi de gira. Quan recordo Els Amics plorant al final del concert, em ve al cap la imatge del Molt Honorable Pep Guardiola plorant també després de proclamar-se ETERNS a Abu Dhabi. Són llàgrimes plenes de sentiment compartides per milers d’aficionats dels Amics i del Barça. Són llàgrimes forjades per l’esforç, la persistència, la feina ben feta i per damunt de tot, per la humanitat i proximitat d’aquests homes amb els seus. Per molt dura que se’ns plantegi la vida, moments com aquests fan que creguem que “tot està per fer i tot és possible”. I el millor de tot és que són moments per a tots, grans esdeveniments que viuen petits i grans, moments que els més petits viuen i recordaran sempre i moments impagables que gaudim els més grans en companyia dels nostres petits.





Per mi, que ho fan expressament

31 03 2010

Després de dues maquetes, Catalonautes (2005) i Roulotte Polar (2006) que es poden descarregar gratuïtament en el seu bloc, i recórrer els escenaris del nostre petit país amb el seu primer disc Castafiore Cabaret (2008) cuinat íntegrament per ells mateixos, Els Amics de les Arts han començat el 2010 amb molt bon peu. Des del 2005 no han parat de picar pedra, de jugar amb les arts i de potenciar la seva creativitat, i tot això comença a produir els seus fruits. Si fins ara el 2009 era l’any del Barça Etern, ara també és l’any d’Els Amics de les Arts. Aquests 4 joves que compartien pis d’estudiants a Barcelona, no paren de recollir premis de la crítica i del públic. Han estat els grans triomfadors dels Premis Enderrock 2010 amb set premis i acaben de guanyar el Premi Disc Català de l’Any de Ràdio 4 per votació popular. Que la crítica ho reconegui és molt important, però que el públic també ho reconegui, crec que té més importància encara. Els crítics són com déus tot poderosos que amb el seu dit diuen si ets bo o no… llàstima que jo no cregui en déus, però sí crec en la feina ben feta, i això és el que fan Els Amics, feina (art en aquest cas) molt ben feta, cuidant tots els detalls, no només musicals si no d’interpretació i de relació amb el públic. I això és el que fa que el públic els escolti, ompli sales, els voti per a tots els premis que puguin optar, que seguieixi el seu bloc cada dia, per tot això i molt més, crec que aquests premis per votació popular són el reconeixement a la feina ben feta i propera al públic, que al cap i a la fi, són els que compren els discos i les entrades pels concerts.

Així doncs, recomano a tothom que desitgi gaudir d’una molt bona estona, que vagi a un concert d’Els Amics, i si potser, a més d’un i en diferents sales, ja que Els Amics depenent de la sala i el públic poden variar les seves presentacions, repertori, … I recomano també, si teniu uns minuts, que mireu aquest altre  curtmetratge dirigit també per en Joan Enric Barceló (veu i guitarra) i en Víctor Correas.

Esperem que el 2010 sigui, com a mínim, igual que el 2009 tant p’Els Amics de les Arts com pel Barça (aquest any però, no ens cal la Copa del… del… sí home sí, aquell que sortia als segells…).

I aquí us deixo un altre curtmetratge d’en Joan Enric i el Víctor de l’any 2007 on hi actuaven 3 dels 4 Amics. Espero que no deixin mai de sorprendre’ns …gratament.





Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny…

12 03 2010

El Circ Cric va realitzar les seves primeres representacions l’any 1.981 al Parc de l’Escorxador de Barcelona. Xavier Fàbregas i Josep Andreu, el gran Charlie Rivel, van ser presents a la inauguració. Joan Miró era un assidu espectador del Circ Cric i el poeta Joan Brossa, entre molts altres, va sentir sempre una devoció intel·lectual pel pallasso que Jaume Mateu havia construït amb el nom de Tortell Poltrona. Durant un any, el Cric va rodar per molts pobles i ciutats del nostre petit país.

Però, i malgrat la seva il·lusió i empenta, el Cric va “tancar” l’any 1.982, però la lona del Cric va anar vivint múltiples vicissituds: gires, festivals, primeres actuacions de les noves fornades del circ català… la lona del Circ Cric, a més de viatjar i acollir els més impensables espectacles, col·labora també amb una de les més encertades iniciatives del Tortell (Jaume Mateu), la creació el 1.993 de l’ONG “Pallassos Sense Fronteres”.

L’any 1.995 Jaume Mateu i Montse Trias (Senyoreta Titat) funden el CRAC, el Centre de Recerca de les Arts del Circ, un espai fix i seu de la pròpia companyia a Sant Esteve de Palautordera, al Vallès Oriental. A partir d’aleshores al CRAC no han parat de produïr espectacles i assessorar artistes.

L’any 2.005 el Circ Cric fou guardonat, en la seva primera edició, amb el Premi Nacional de Circ.

A més de crear espectacles de gran qualitat i seguir fent gaudir a petits i grans per igual del món del circ i del pallasso, crear el CRAC, produïr espectacles i assessorar artistes… també ens han obsequiat amb un espai de reflexió sobre la figura del pallasso i els éssers humans, el Cabaret Coluche, on vam poder gaudir d’actuacions tant diverses i genials com les de l’inimitable Albert Pla presentant “La Diferencia”, el gran Leandre i Cia. La Tal presentant “Démodé”, un Match de Pallassos -quelcom que em va semblar molt interessant i que pot donar molt de joc- i molt més. Tot això en una de les acollidores lones del Cric amb servei de Bar per a que no ens falti de res. I ara presenten el  Festival Circ Cric al Montseny, del 26 de març a l’11 de juny amb un cartell digna de admiraramb La Troba Kung-Fú, Leo Bassi, Claret Clown, Tortell Poltrona amb l’espectacle “Post-Clàssic”, Blai Mateu i … Els Amics de les Arts com a cloenda del Festival! (…m’agraden Els Amics de les Arts).

No hi ha dubte que el Circ Cric ha sapigut aguantar, créixer i adaptar-se als nous temps sense perdre la seva identitat i manera de fer. Un circ “de la terra, solidari, diferent i contemporani”.

Llarga vida al Cric!





Aire Fresc

21 02 2010

Sabeu quan teniu moltes ganes de veure quelcom i un cop ho has vist penses…doncs m’ho hi imatxinava més gran!? Doncs això NO m’ha passat aquesta nit! He vist per primera vegada Els Amics de les Arts en directe, al Casino de Caldes, un espai amb molt d’encant i gairebé ideal per a gaudir del directe d’aquests 4 amics de la música, el teatre, el clown, les noves tecnologies, … i l’art en general. Un enorme cop d’aire fresc dins el panorama musical. Un aire fresc que s’agraeix i és necesitava amb urgència, un aire fresc que hom necesitava abans de col·lapsar-se de grups-clons o ratllar el CDs escoltats ja milions de vegades.

Els Amics de les Arts i l'Home que treballa fent de Gos

Tenia tantes ganes de veure el seu directe, que havia arribat a pensar que no seria per tant, però com ja he dit al començament, no ha estat així, és més, l’hora i 45 minuts (aprox.) que ha durat el concert se m’ha fet curta. Podria haver estat una hora i 45 minuts més escoltant la resta de cançons i dos bisos més… com a mínim.

Bé, que per fi ha aparegut quelcom que sorprèn i alhora agrada. La meva enhorabona als Amics.

Els Amics de les Arts al Casino de Caldes

…M’agraden Els Amics de les Arts!