La Barretina Catalano-Argentina

10 03 2011

Fotografia: Toni Albir/EFE

Tot i haver esperat més d’un dia, segueixo sense poder explicar amb claredat el succeït dimarts passat. Una tarda que no s’acabava mai i dos hores d’emocions, de nervis, d’ànims, de nervis, d’iL·Lusió, de nervis, de bon futbol i de més nervis. Sí, ja sé que potser no hi havia per tant, però fins aquest dimarts he estat acompanyat d’una anaconda disfressada d’eliminatòria contra l’Inter que em recordava que si perdones, si pateixes una pàjara o si tens mala sort amb certes decisions arbitrals et quedes fora. Els ETERNS ens deuen una, una Champions que es mereixen ells i tota l’afició que com va demanar el gurú, els va portar a quarts.

Aquest equip ens dona motius per a ser optimistes en cada partit, però jo sóc de la vella escola: patidor de mena (tribunero mai). És increïble, però segueixo patint tot i tenir els MVP del futbol actual (Messi, Villa i Pedro) i Mascherano, Busquets, Xavi, Iniesta, Alves, Valdés, Abidal, … no tinc remei.

Ho haveu vist?!

Anuncis




No hase falta desirr nada más… (II)

31 01 2011





Por mi hijo, juuuro!

10 01 2011

Em començat un any nou i tot continua igual. Els pobres seguim sent pobres i els rics, doncs això, rics. Els que treballem preguem per continuar treballant i els que no tenen feina tornen a la cua de l’INEM. Els polítics a la seva i el poble a la de l’altre…

Doncs sí, tot continua igual, fins i tot els ETERNS capficats en continuar fent més gran la seva llegenda han començat l’any guanyant la primera final de la temporada contra els lleons a San Mamés i guanyant també un partit importantíssim contra el Depor, i no només per ser un dels equips que millor jugar a casa seva, si no per fer-ho amb els teòrics suplents. En aquest equip tots, absolutament tots, són ETERNS.

I per començar encara millor l’any avui s’entrega la pilota d’or. Si el premi es dóna al millor jugador del món, la pilota d’or té nom des de fa un any: Leo Messi. Si el premi és per al millor migcampista (creador de futbol) del món, és per a Xavi. Però si volen premiar un dels gols més importants de l’any, el premi és per a Iniesta. Sigui qui sigui el guanyador oficial, nosaltres ja tenim guanyador: La Masia, l’ADN Barça és el veritable guanyador d’aquesta pilota d’or.

I per rematar la festa tenim al mestre, al Gurú, al Molt Honorable, a l’home, a Pep Guardiola nominat com a millor entrenador de la temporada passada “lluitant” contra el guanyador d’un Mundial i contra un peculiar personatge que avui malauradament ha fet tard a la roda de premsa.

 Fa uns mesos donava la benvinguda a Mourinho, i tot i que em rebenta gairebé tot el que fa i diu aquest personatge, la seva actitud encara fa més gran a aquest Barça. Al setembre li donava la benvinguda i ara li dic: Gràcies Mou!

 Feliç 2011!





No hase falta desirrr nada más…

18 07 2010





No ens fallis!

14 06 2010

Primer de tot, felicitar al soci per la seva alta i bona participació a la festa democràtica del Barça i tot seguit, al nou president. Felicitats Sr. Rosell. El soci ha estat clar i contundent, ha guanyat el candidat que més ha treballat per poder arribar a aquest càrrec i el que més joc net ha realitzat durant tota la campanya. Crec que si el senyor Laporta hagués sapigut gestionar la seva candidatura continuista -en lloc de fer un remake a l’inversa del camarot dels Germans Marx amb la seva successió- la diferéncia no hauria estat tant elevada. Ara però, esperem que fins al 30 de juny el camarot es tranquilitzi i sàpiguen conviure les dues juntes directives fent gala del seny català.

A partir d’ara esperem que totes les promeses fetes als socis no es quedin només en promeses i es facin realitat, al soci no se’l pot enganyar. Espero també que facin tot el possible per recórrer i ajudar a en Pep Guardiola amb la insultant multa de 15.000 € per dir veritats com a punys.

Ara només ens queda esperar i desitjar que el nou president no ens falli, sigui fidel al seu programa i sobretot, al sentiment blaugrana.

Gràcies Jan! Molta sort Sandro!

Visca el Barça! Visca Catalunya! i aguante Argentina! La concha de su madre!





Bemvindo Mou!

31 05 2010

Després d’haver esgotat totes les existències d’Almax de la farmaciola, he trobat la part positiva de l’arribada d’aquest personatge a la meseta central. Si aquesta temporada passada em estat capaços de fer front a la caverna mediàtica, al Comité de Competició i a tantes altres barbaritats, la propera temporada els nostres ETERNS hauran de tornar a demostrar que segueixen sent els millors davant d’uns dels entrenadors més forts psicològicament i amb més caràcter del futbol actual. I no per això, un dels millors entrenadors de futbol, de futbol del bo. Ja que una de les seves virtuts és començar a jugar els partits abans de que l’àrbitre xiuli l’inici d’aquest, desestabilitzar l’equip contrari amb declaracions que fan bullir la sang del més tranquil (jo mateix) i d’altres tàctiques que poc tenen a veure amb el futbol espectacle que practica l’actual Barça. Aquests dies no deixo d’escoltar i llegir que en Mourinho no és l’anti-Barça ni un entrenador defensiu, però segueixo pensant que és l’antítesi del Barça d’en Pep. Tot i que no puc negar que desitjo que les coses no li vagin ni la meitat de bé que s’espera en Mourinho i poguem tornar a riure una temporada més, sembla ser que la propera temporada ens haurem de deixar quelcom més que la pell per continuar sent eterns.

Hom confia amb aquest Barça d’en Pep, i estem convençuts que la temporada vinent seguirem gaudint.

CAYE, ets tremendu!





Som i serem

5 05 2010

Sempre se n’aprèn més de les derrotes que de les victòries, i d’això els catalans en sabem prou. Però de les victòries és gaudeix molt més. L’eliminació contra l’Inter va ser un cop molt dur per al sentiment blaugrana, però no per al sistema de joc ni el tarannà d’aquest equip. Segur que com jo mateix, hi ha molt culé que cada dia pensa un petit instant en aquell dimecres on el futbol va ser molt cruel, i no va deixar culminar dos anys de magnífic futbol a casa de l’etern rival. Però una de les moltes coses que ens ha ensenyat en Pep Guardiola és que fent les coses de la millor manera possible i persistint -sobretot persistint- tot arriba, i si més no, pots marxar amb el cap ben alt. Aquest equip (des del mateix Guardiola fins a l’utiller) ens ha demostrat que la feina ben feta no té fronteres. Tot i topar-se amb un enorme mur interista, i amb certs portuguesos, han sapigut aixecar-se i demostrar que aquest equip té corda per estona, i el més important: l’afició també ho creu. L’afició creu que aquest Barça seguirà fent història. Aquesta temporada, la vinent, i sempre que segueixin sent ells mateixos. Ara mateix tenim uns dels tresors més valuosos en el món del futbol: cracks amb seny i jugadors fets a la casa, jugadors que entenen que el Barça és més que un club, l’han viscut des de petits o de molt joves i saben que el Barça no és només un club de futbol, el Barça és un sentiment, el Barça és una part molt important d’aquest petit país. I a més, aquests jugadors han tingut la sort de poder treballar amb el millor tècnic del futbol actual.

Foto: El Periódico de Catalunya