No tocava

26 04 2012

Bé, sembla que aquest any no tocava. Suposo que hem tingut massa emocions fortes en poc temps i necessitàvem un petit descans, però tornarem a vèncer.

Gràcies Barça, gràcies Eterns i gràcies Pep!

Per cert, han trobat ja la pilota d’en Ramos…?

Anuncis




Gràcies ETERNS

20 04 2012

És un sentiment més que m’acompanya. Em llevo nerviós i gairebé amb malestar a l’estómac, com quan tenia a prop un examen important o com quan tinc a prop alguna actuació. Desitjo que arribi ja el moment perquè l’espera se’m fa eterna (quina paraula més maca, etern*) i el meu Seny em diu: “Tranqui titu, només són dos partits de futbol“. Però la Rauxa li contesta: “Sí, sí, però quins dos partits. Un contra el Moudrid amb la lliga en joc i a l’altre toca remuntada en semifinals de Champions“. El Seny respon: “Com diu en Guardiola, aquest any ja hem guanyat”. Sí, com sempre té raó, però tot i amb això ens estem jugant la temporada en cinc dies…” li respon la Rauxa. I així tot el dia.

Malgrat la que està caient, “cada loco con su tema“.

Etern*





Gaudiu d’aquest equip

6 05 2011

“Gaudeix d’aquest equip perquè no ho tornarem a veure” em va dir el meu pare el 7 de juny del 92 enmig de la celebració de Lliga. Per fi guanyàvem grans títols aconseguits amb bon futbol i èpica, el meu pare -de tarannà tranquil- cridava com un almogàver més i com no, em vaig creure aquelles paraules. Uns deu anys després, Gaspart i Van Gaal em van corroborar (temporalment) aquelles paraules.

Ara, gràcies a la persistència del meu pare i Pep Guardiola podem dir als nostres fills: “Gaudiu d’aquest equip”.

Foto: elperiodico.cat





La Barretina Catalano-Argentina

10 03 2011

Fotografia: Toni Albir/EFE

Tot i haver esperat més d’un dia, segueixo sense poder explicar amb claredat el succeït dimarts passat. Una tarda que no s’acabava mai i dos hores d’emocions, de nervis, d’ànims, de nervis, d’iL·Lusió, de nervis, de bon futbol i de més nervis. Sí, ja sé que potser no hi havia per tant, però fins aquest dimarts he estat acompanyat d’una anaconda disfressada d’eliminatòria contra l’Inter que em recordava que si perdones, si pateixes una pàjara o si tens mala sort amb certes decisions arbitrals et quedes fora. Els ETERNS ens deuen una, una Champions que es mereixen ells i tota l’afició que com va demanar el gurú, els va portar a quarts.

Aquest equip ens dona motius per a ser optimistes en cada partit, però jo sóc de la vella escola: patidor de mena (tribunero mai). És increïble, però segueixo patint tot i tenir els MVP del futbol actual (Messi, Villa i Pedro) i Mascherano, Busquets, Xavi, Iniesta, Alves, Valdés, Abidal, … no tinc remei.

Ho haveu vist?!





No hase falta desirr nada más… (II)

31 01 2011





Por mi hijo, juuuro!

10 01 2011

Em començat un any nou i tot continua igual. Els pobres seguim sent pobres i els rics, doncs això, rics. Els que treballem preguem per continuar treballant i els que no tenen feina tornen a la cua de l’INEM. Els polítics a la seva i el poble a la de l’altre…

Doncs sí, tot continua igual, fins i tot els ETERNS capficats en continuar fent més gran la seva llegenda han començat l’any guanyant la primera final de la temporada contra els lleons a San Mamés i guanyant també un partit importantíssim contra el Depor, i no només per ser un dels equips que millor jugar a casa seva, si no per fer-ho amb els teòrics suplents. En aquest equip tots, absolutament tots, són ETERNS.

I per començar encara millor l’any avui s’entrega la pilota d’or. Si el premi es dóna al millor jugador del món, la pilota d’or té nom des de fa un any: Leo Messi. Si el premi és per al millor migcampista (creador de futbol) del món, és per a Xavi. Però si volen premiar un dels gols més importants de l’any, el premi és per a Iniesta. Sigui qui sigui el guanyador oficial, nosaltres ja tenim guanyador: La Masia, l’ADN Barça és el veritable guanyador d’aquesta pilota d’or.

I per rematar la festa tenim al mestre, al Gurú, al Molt Honorable, a l’home, a Pep Guardiola nominat com a millor entrenador de la temporada passada “lluitant” contra el guanyador d’un Mundial i contra un peculiar personatge que avui malauradament ha fet tard a la roda de premsa.

 Fa uns mesos donava la benvinguda a Mourinho, i tot i que em rebenta gairebé tot el que fa i diu aquest personatge, la seva actitud encara fa més gran a aquest Barça. Al setembre li donava la benvinguda i ara li dic: Gràcies Mou!

 Feliç 2011!





Per la porta principal entrar als annals de la Història

30 11 2010

Al llevar-me aquest matí m’he trobat estranyament descansat, ha estat una nit plàcida. He tornat a somiar amb el clàssic. Ha estat un somni tremendu, al camp només hi havia un equip. Un equip  ple de talent, un equip ple  de nanos fets a La Masia regalant futbol al món sencer, un equip amb un domini total del joc, de la pilota i de les formes amb la sort de disposar del millor jugador del món, del millor migcampista del món i del millor entrenador del món. Fins i tot he somiat amb el públic, amb un comportament -com sempre- impecable: animant, cridant, saltant, rient, regalant petons i abraçades… i tots amb la mà ben oberta a l’aire! 5 – 0! Sí, he tornat a somiar un altre 5 a 0, no sé quantes vegades hauré somiat ja amb aquest resultat… però aquesta nit semblava tant real.

Foto: diari SPORT

Gràcies ETERNS!

Visca el Barça i Visca Catalunya!