Nit eXaGeradament màgica al Palau

8 02 2011

Apoteòsic i emocionant fi de gira. Quan recordo Els Amics plorant al final del concert, em ve al cap la imatge del Molt Honorable Pep Guardiola plorant també després de proclamar-se ETERNS a Abu Dhabi. Són llàgrimes plenes de sentiment compartides per milers d’aficionats dels Amics i del Barça. Són llàgrimes forjades per l’esforç, la persistència, la feina ben feta i per damunt de tot, per la humanitat i proximitat d’aquests homes amb els seus. Per molt dura que se’ns plantegi la vida, moments com aquests fan que creguem que “tot està per fer i tot és possible”. I el millor de tot és que són moments per a tots, grans esdeveniments que viuen petits i grans, moments que els més petits viuen i recordaran sempre i moments impagables que gaudim els més grans en companyia dels nostres petits.

Anuncis




Per mi, que ho fan expressament

31 03 2010

Després de dues maquetes, Catalonautes (2005) i Roulotte Polar (2006) que es poden descarregar gratuïtament en el seu bloc, i recórrer els escenaris del nostre petit país amb el seu primer disc Castafiore Cabaret (2008) cuinat íntegrament per ells mateixos, Els Amics de les Arts han començat el 2010 amb molt bon peu. Des del 2005 no han parat de picar pedra, de jugar amb les arts i de potenciar la seva creativitat, i tot això comença a produir els seus fruits. Si fins ara el 2009 era l’any del Barça Etern, ara també és l’any d’Els Amics de les Arts. Aquests 4 joves que compartien pis d’estudiants a Barcelona, no paren de recollir premis de la crítica i del públic. Han estat els grans triomfadors dels Premis Enderrock 2010 amb set premis i acaben de guanyar el Premi Disc Català de l’Any de Ràdio 4 per votació popular. Que la crítica ho reconegui és molt important, però que el públic també ho reconegui, crec que té més importància encara. Els crítics són com déus tot poderosos que amb el seu dit diuen si ets bo o no… llàstima que jo no cregui en déus, però sí crec en la feina ben feta, i això és el que fan Els Amics, feina (art en aquest cas) molt ben feta, cuidant tots els detalls, no només musicals si no d’interpretació i de relació amb el públic. I això és el que fa que el públic els escolti, ompli sales, els voti per a tots els premis que puguin optar, que seguieixi el seu bloc cada dia, per tot això i molt més, crec que aquests premis per votació popular són el reconeixement a la feina ben feta i propera al públic, que al cap i a la fi, són els que compren els discos i les entrades pels concerts.

Així doncs, recomano a tothom que desitgi gaudir d’una molt bona estona, que vagi a un concert d’Els Amics, i si potser, a més d’un i en diferents sales, ja que Els Amics depenent de la sala i el públic poden variar les seves presentacions, repertori, … I recomano també, si teniu uns minuts, que mireu aquest altre  curtmetratge dirigit també per en Joan Enric Barceló (veu i guitarra) i en Víctor Correas.

Esperem que el 2010 sigui, com a mínim, igual que el 2009 tant p’Els Amics de les Arts com pel Barça (aquest any però, no ens cal la Copa del… del… sí home sí, aquell que sortia als segells…).

I aquí us deixo un altre curtmetratge d’en Joan Enric i el Víctor de l’any 2007 on hi actuaven 3 dels 4 Amics. Espero que no deixin mai de sorprendre’ns …gratament.