Sempre se’ns mor la bona gent

28 02 2010

Ara fa un any, el gran Pepe Rubianes va emprendre el seu últim viatge. Sempre parlava molt malament del futbol, o més aviat, de tot el que l’envoltava i significava el futbol. Però definia en Pep Guardiola, Alexanko, Bakero i companyia com “unos chavales cojonudos”. I en una entrevista al 2.006, no va dubtar en declarar que li agradava el joc del Barça (era el bon moment de Ronaldinho i companyia). Us imagineu si hagués pogut endarrerir aquest últim viatge i veure com un d’aquests chavales cojonudos feia història en el panorama futbolístic mundial? I creava un Barça etern? Si hagués esperat una mica més, segur que en Pep Guardiola portaria a tota la plantilla del Barça a veure els espectacles d’en Pepe tant per celebrar les victòries com per animar-los l’ànima. I potser en Pepe aniria al Nou Camp…

Els clicks & clacks li han fet un tremendu homenatge en el seu bloc, La Pasión, no us el perdeu. A més, si els clicks no són només una joguina més per a vosaltres, lo vas a flipar!

Desde el cuarto oscuro de su integridad, Pepe Rubianes es un tipo sincero que se dedica a fabricar carcajadas reciclando verdades como puños.

Joan Manuel Serrat.

Su mirada y su voz, su sola presencia, fueron para nosotros el reflejo de aquello que quisiéramos llegar a ser algún día: seres autónomos y esencialmente libres.”

“Rubianes 100×100. David Escamilla”.

Bon viatge Pepe.

Anuncis